dimarts, 29 de desembre de 2015

El talent de Marcel Ortega

El jove director de 25 anys durant el concert que va oferir a Valls amb la JOIC el 27 de desembre. Foto: JOAN GASULL

 El talent de Marcel Ortega va quedar palès en el concert que la Jove Orquestra Intercomarcal va oferir a Valls, organitzat en el cicle Nits de Clàssics.

L'esdeveniment, amb què l'orquestra per inaugurar una petita gira per les comarques tarragonines, va servir a Ortega per mostrar una personalitat molt marcada en la direcció, una contundència i gran habilitat en el control de la formació orquestral, una destresa que amb l'experiència dels anys l'ha de portar a una posició rellevant.

Ortega, natural de la Secuita (Tarragonès) i format al País Basc, completa ara els seus estudis a Suïssa amb un màster en direcció d'orquestra.

Ell és el fundador de la Jove Orquestra Intercomarcal i ell és qui dissenya el repertori de cada espectacle en què participa aquesta formació, sempre fet a mida segons el tipus d'esdeveniment i de públic.

Marcel Ortega, que ja es perfila com una jove promesa dins el món orquestral, recordava en un post anterior les dificultats en els inicis de la formació, dificultats que, en alguns casos, encara persisteixen. L'orquestra, encara no disposa d'un local per poder assajar d'una manera permanent i els músics no cobren ja que tot el catxet que rep l'orquestra en les seves aparicions es destina íntegrament a l'estada d'estiu que la JOIC fa per millorar la tècnica.

A la JOIC i a Marcel Ortega dirigint només se'ls pot veure durant l'època de vacances: per Nadal i durant els mesos d'estiu. I ocasionalment en dates excepcionals.

Així és que qui vulgui tornar a veure la JOIC i Marcel Ortega tindrà una nova oportunitat el 26 de gener a l'Auditori de Barcelona.

En aquest emplaçament orquestraran les versions simfòniques de la legendària banda Los Secretos, els quals pujaran a l'escenari per celebrar el vint-i-cinquè aniversari de la publicació del seu primer Long Play (LP).

Una altra ocasió serà la del 14 de febrer a Tarragona, on oferiran un concert dedicat a obertures i preludis de Wagner.








De l'encís a la passió

El director de la JOIC, Marcel Ortega, flanquejat pels seus músics un cop acabat el concert a Valls. Foto: JOAN GASULL.
          El Centre Cultural Municipal, que presentava un ple quasi absolut la tarda del diumenge 27, va percebre que tant el director, com el solista i els músics n’havien perfilat el detall musical més imperceptible, per assolir unes versions d’un nivell interpretatiu molt alt.

Si ja havíem escoltat a Marcel Ortega i la Jove Orquestra Intercomarcal (JOIC) amb un Brahms, en aquesta ocasió portaven a Valls un programa que anava del classicisme fins al post-romanticisme.
Un director molt jove de només 25 anys, amb sintonia absoluta amb els músics, dels quals va extreure el nivell màxim del seu magnífic moment per donar vida a unes obres variades i complexes.

 Amb valentia van afrontar el Concert per a violí en Re Major op.51 de Beethoven, “una obra que respira, més que qualsevol altre, l’alegria del verdader poema d’amor” (Tranchefort). Entre les virtuts inequívoques d’aquest concert -les quals es poden notar en els tres moviments-, es va poder apreciar en la versió de Josep Colomé (violí solista) i Marcel Ortega, l’exaltació de la melodia, l'estil comunicatiu, la rotunditat del discurs orquestral i, sobretot, la transparència poètica.

Josep Colomé va fer una interpretació amb un so dolç i clar en els registres aguts del violí. Les exigències tècniques que requereix la part del violí són importants, i el solista va oferir una versió tècnicament impecable. La tècnica de Josep Colomé li permet treure del violí una gran riquesa expressiva, que l’orquestra va secundar amb eficàcia i agilitat.


Els dos artistes van donar el millor de sí per manifestar el més essencial de l’obra de Beethoven. Això els va fer meréixer  llargs aplaudiments.

La segona part, més popular i adient al que correspont a un concert de Nadal, es va iniciar amb la Rapsòdia Hongaresa número 2, de Litz.

 És una obra escrita per a piano i de la qual alguns directors d’orquestra (L. Stokovsky) n'han fet la versió orquestral. En aquesta ocasió ens van presentar la versió de Doppler, que fuig una mica de la partitura original per a piano. Particularment, preferim la versió de Stokovsky. El director de la JOIC la va dirigir amb apassionament i lirisme, extraient els colors descriptius per a una obra tan plena de dificultats. 

La renúncia del director a la pompositat  va permetre gaudir d’una commovedora eloqüència en el Intermezzo de Cavalleria Rusticana, de Mascagni, construïda damunt d'una recreació de la partitura molt subtil.

La corda i l’arpa, en estat de gràcia, amb un so de lirisme elegant, d’un color i un gust, per la bellesa melòdica, que encaixen perfectament en aquesta versió orquestral. Una interpretació emotiva com cal per a l’obra de Mascagni.

Discurs musical cohesionat

La darrera obra del repertori va ser el famós Bolero de Ravel. La percussió, marcant el tempo; la fusta i el metall, i la incorporació de la resta de l’orquestra, escoltant-se i disfrutant-se mútuament.


 Marcel Ortega va buscar contrastos, reforçant una rítmica sensual i captivadora. Una coherència interna en els tempi, amb dinàmiques sempre equilibrades i un poderós clímax molt ben integrats en un discurs musical cohesionat.          

En resposta als llargs aplaudiments, l'orquestra va obsequiar al públic amb l’adaptació orquestral d’una nadala popular rica en matisos i dolçament malenconiosa.

Gairebé dues hores de festa per als sentits. Fugint de cànons i prejudicis vers el repertori. Aquest va ser un concert per gaudir, una alegria per als sentits, amb color, exuberància rítmica i bellesa melòdica, amb un segell propi de la JOIC i el seu jove director Marcel Ortega que amb només 25 anys ja s'albira com una de les grans promeses el món de la direcció simfònica.

diumenge, 27 de desembre de 2015

La crítica musical Mònica Pagès, a Valls

Mònica Pagès és la presidenta de Joventuts Musicals de Catalunya. Foto: FACEBOOK

Mònica Pagès, s'asseu aquesta tarda (18 h) en el concert de la Jove Orquestra Intercomarcal al Centre Cultural de Valls. 

La periodista especialitzada en música clàssica i arts plàstiques, i col·laboradora de programes en mitjans de comunicació com  ara Catalunya Música, presideix Joventuts Musicals de Catalunya.

A Mònica Pagès l'acompanyen Victòria Palma, que condueix el programa Grans Obres, i Lluís Bonamusa, també vinculat a Catalunya Música.

El concert, organitzat pels Amics de la Música de Valls, dins del cicle Nits de Clàssics, és una de les apostes de la companyia Lear Corporation que ha volgut contribuir a facilitar el projecte musical d'aquest grup de joves concertistes.

Aquesta formació, fundada l’any 2010 i dirigida des d’aleshores per Marcel Ortega, es nodreix d’estudiants de música de diferents indrets de Catalunya, del País Basc i del País Valencià, que no cobren ni un cèntim per actuar. El caixet que percep l'orquestra en cada actuació es destina a l’estage d’estiu, en què els músics encara hi han d’afegir un import addicional.

Recuperem de l'anterior post el més destacat que el director de la JOIC comentava en relació al repertori dissenyat especialment per al petit circuit que enceten a Valls: “El Concert per a violí i orquestra en Re Major, de Beethoven, ens suposa un esforç addicional perquè acompanyar un solista de la talla de Josep Colomé és tot un repte”.

La Rapsòdia hongaresa número 2 de Liszt és una altra de les obres que requereix la màxim destresa dels músics: “És una obra plena de virtuosisme i molt exigent que hem preparat amb molta cura”, assegura Marcel Ortega que convida el públic a un concert que serà “essencialment per gaudir”.

dijous, 24 de desembre de 2015

El Cant de la Sibil·la a Valls


L'església de Sant Joan de Valls és l'escenari avui (23.30 h) de la interpretació del Cant de la Sibil·la.

L'acte es fa abans de la tradicional Missa del Gall.


Es tracta d'una cerimònia litúrgica que es remunta a l'època medieval i que és d'origen pagà.


El Cant de la Sibil·la, que té un contingut profètic, va ser declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat l'any 2010 i és tradicional que s'interpreti durant la nit de Nadal en diferents escenaris de Catalunya.


Entre les veus més populars que han interpretat aquest cant hi ha la de Maria del Mar Bonet.


A Valls i organitzat pels Amics de la Música de la capital de l'Alt Camp, el públic té l'oportunitat d'escoltar una versió dissenyada especialment per un grup de persones vinculades a diferents entitats musicals.


Aquesta és la segona edició d'aquesta versió del Cant de la Sibil·la a Valls. L'any passat el paper de la Sibil·la va ser interpretat per l'infant Josep Mateu Besora que, en aquesta edició i per raons d'edat, la seva veu ha estat inclosa en el grup de cantaires que acompanyen la cerimònia. El seu lloc l'ocupa la soprano Mireia Besora.  


Intèrprets

Sibil-la : Núria Besora
Cantors : Àngel Aguilà, Joan Mándoli, Jordi Màndoli, Eduard Torrents, Joan Vilaró, Josep Mateu Besora, Guillem Lloveras.

Música
Viola de braç: Alejandro Tonatinh Cortés
Xirimia: Jaume Cuartero i Lluís Gimènez
Baixó: Cristina Boixadera
Tabal: Jordi Busquets

dimarts, 22 de desembre de 2015

El difícil camí de ser músic a casa nostra

La JOve Orquestra Intercomarcal serà als Teatres de Valls aquest diumenge, dia 27 de desembre. FOTO: JOIC

La Jove Orquestra Intercomarcal, la mateixa que el 26 de gener orquestrarà el concert simfònic de la llegendària banda Los Secretos a l’Auditori de Barcelona, exemplifica molt bé com n’és de difícil i costerut voler impulsar iniciatives culturals des de zero a casa nostra.

Aquesta formació, fundada l’any 2010 i dirigida des d’aleshores per Marcel Ortega, es nodreix d’estudiants de música de diferents indrets de Catalunya, del País Basc i del País Valencià, que no cobren ni un cèntim per actuar. Sí que ho fa l’orquestra, que destina el caixet que percep en cada actuació a l’estage d’estiu, en què els músics encara hi han d’afegir un import addicional.

“La idea original de formar l’orquestra la vam tenir un grup d’amics i estudiants dels conservatoris de Tarragona, Reus, Tortosa i Vila-seca”, recorda Marcel Ortega, llicenciat en Direcció de Cor i Direcció d’Orquestra a Musikene, el Centre Superior de Música del País Basc.

Els inicis van ser durs, assajant en aules que gentilment els va cedir la parròquia de Sant Pau a Tarragona, i en espais que van poder aconseguir al poble del Catllar gràcies a una de les integrants de l’orquestra. Després, la formació va anar assolint petits objectius arribant a crear el seu propi concurs de solistes.

Només el mecenatge d’empreses i particulars, i sobretot, la voluntat i perseverança dels joves concertistes fa possible que la seva iniciativa trobi una sortida viable. “Les principals dificultats les trobem a nivell institucional. Ningú et fa cas fins que demostres que tens un nivell alt de qualitat”, assegura el jove director. 

Precisament, el concert que oferiran a Valls, el dia 27 de desembre, el patrocina Lear Corporation, una multinacional amb seu a la capital de l’Alt Camp, que ha volgut apostar per aquest esdeveniment del cicle Nits de Clàssics, organitzat pels Amics de la Música de Valls (AMV).

Una de les particularitats de la JOIC és que només actuen durant l’època de vacances, és a dir durant els mesos d’estiu i en les festes de Nadal. “La majoria són estudiants que han acabat la carrera de música  que estan cursant altres disciplines, així és que només podem trobar-nos quan la disponibilitat d’agenda ens ho permet”, diu Marcel Ortega.

Un programa per a cada concert

La JOIC, una formació que es distingeix per la seva qualitat –assagen una mitjana de 7 hores diàries en els períodes de vacances-, premia la seva audiència amb repertoris dissenyats especialment per a cadascuna de les gires que realitzen.

Precisament, en la gira que estrenen aquest diumenge 27 de desembre al Teatre Principal de Valls i que els portarà a Móra i Tarragona, oferiran un programa amb obres de Beethoven, Liszt, Mascagni i Ravel.

D’aquesta proposta el director de la JOIC en destaca la dificultat d’una de les partitures: “El Concert per a violí i orquestra en Re Major, de Beethoven, ens suposa un esforç addicional perquè acompanyar un solista de la talla de Josep Colomé és tot un repte”.

La Rapsòdia hongaresa número 2 de Liszt és una altra de les obres que requereix la màxima destresa dels músics: “És una obra plena de virtuosisme i molt exigent que hem preparat amb molta cura”, assegura Marcel Ortega, que convida el públic a un concert que serà “essencialment per gaudir”.


diumenge, 13 de desembre de 2015

Què va fer emmudir el públic als Teatres de Valls?

Els Arts Quartet durant el concert al Teatre Principal de Valls. Foto. ANNA ESTALLO

Quan el Quartet de corda número 1 de Tchaikovsky va ser interpretat en un concert d’homenatge a Lev Tolstói, l'escriptor va dir que li havien caigut les llàgrimes mentre escoltava l’andante cantabile. 
"[...]Tolstoi, assegut al meu costat i en escoltar l’andante del meu primer quartet, es va posar a plorar [...]". Així ho va relatar el mateix compositor.
El públic de Nits de Clàssics no va plorar, però va sentir-se embolcallat per una atmosfera que poques vegades s’ha respirat en aquest teatre, testimoni del concert que van oferir els Arts Quartet i que va ser d’una qualitat excepcional.
 L'audiència va emmudir. Ni un respir, ni un estossec. Silenci absolut. El propi Cristian Chivu, violinista dels Arts Quartet amb un bagatge impecable, ens ho confessava entre bastidors al final del concert: "He quedat perplexe al final del segon moviment de Tchaikovsky, quan el silenci era absolut, no se sentia ni respirar".
L'inici del concert amb la partitura Quartettsatz núm.12 D703, en Do menor, de Schubert ja havia estat un avís del que prometia aquest recital.
I és que en els tres últims segles de la història de la música occidental, sens dubte, ha estat fonamental el quartet de corda, gènere privilegiat on tant hi han cabut la culminació de l’estil com l’experiment avantguardista o la revisió més complexa del passat.
A pocs compositors se'ls pot posar l’etiqueta de “líric excepcional” millor que a Franz Schubert. El líric, que promou una profunda compenetració amb els sentiments manifestats pel poeta, és un fet especialment lligat al musical. 
Com no podia ser menys, el lirisme més afortunat està present d'una manera singular en el quartet de corda, que es va escoltar en el concert del passat dia 10. Així va quedar manifest amb quatre magistrals exemples que ens van portar a viatjar des del classicisme fins al segle XX.
Els Arts Quartet, intèrprets d’una perfecció sorprenent se situen com un dels grans grups de música de cambra del nostre temps, igualant força i seguretat en la música romàntica i avantguardista. 
Un quartet de corda amb una rúbrica sonora enterament pròpia, amb la qual aquests quatre arcs coprotagonistes, exhibeixen el més elevat nivell de la seva tècnica i el seu sentiment més profund.
Més importants que els adjectius superlatius  i l’entusiasme del públic és la missió autoadquirida dels Arts Quartet, d’oferir les interpretacions més harmonioses de les obres que toquen i d’ampliar el seu repertori des dels clàssics fins a l’avantguarda. I el nom de Dmitri Shostakóvich simbolitza aquest compromís.
En el Quartettsatz, de Schubert, van accentuar els contrasts dramàtics i van fer palesa l’angoixa del compositor en aquesta obra inacabada.
En l'anomenat Quartet Americà, de Dvorak, els intèrprets van trobar el punt just d’equilibri del seu caràcter obert, simple, i l’abundant lirisme del compositor. Aquest quartet, força conegut, és sovint interpretat en els concerts de cambra. Ha estat un privilegi escoltar la versió que ens van oferir els Arts Quartet.
Nota destacada de la vetllada va ser la presència de la violinista vallenca, Judit Bofarull, molt reconeguda per la seva qualitat arreu del món, però que encara no havíem tingut la sort d’escoltar a Valls. Un orgull i plena satisfacció per a l'audiència, que li va donar la benvinguda amb llargs aplaudiments al final del concert.
L’entusiasme del públic va ser correspost amb l’excel·lent interpretació del deliciós allegretto, de Dmitri Shostakóvich. Un moviment alegre i divertit que reprodueix, gràcies a l'efecte pizzicato, el bullici i l'enraonar de la gent en un dia de mercat.
Tres segles d'emocionades cordes en un recital ple de lirisme.



dimecres, 9 de desembre de 2015

De l'etapa fosca de Schubert al món bohemi de Dvorak

D'esquerra a dreta, Christian Chivu, Magdalena Cristea, Judit Bofarull i Adrià Trulls. Foto: ARTS QUARTET

Un altre quartet de corda visita el Teatre Principal de Valls aquest dijous (20.30 h). 

Després dels Aupa Quartet,  que fa quinze dies van regalar un magnífic repertori de música moderna al públic, ara arriben els Arts Quartet, una formació integrada per quatre concertistes amb un llarg recorregut i una trajectòria personal ben consolidada.

A més, pel públic, aquesta serà una ocasió per retrobar-se amb Judit Bofarull (Valls, 1979), violinista durant cinc temporades de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Viena i col·laboradora habitual de la Wiener Bach Solisten, la Spirit of Europe i la St. Gallen Symphonieorchester de Suïssa. 

Judit Bofarull, que des del 2010 és professora al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, explica a aquest blog els origens de l'Arts Quartet.

"El quartet fa molt anys que funciona, tot i que jo personalment m'hi he incorporat recentment. Els músics ens coneixem del món simfònic de Barcelona, obc, osv, arts symphony... i sorgeix per l'interès i necessitat de tots nosaltres per fer música de cambra".

 Una de les particularitats del recital que oferiran a Valls és el contingut del programa que s'emmarca en una època molt concreta. I com explica la concertista "el programa vol ser una aproximació al repertori romàntic del segle XIX per a quartet de corda i l'hem confeccionat seguint un ordre cronològic: 1820, 1865 i 1894".

El que escoltaran els espectadors en aquesta nova audició del cicle Nits de Clàssics, es focalitza en obres de Schubert, Tchaikowsky i Dborak.

"Schubert va estrenar el seu moviment de quartet a Viena el 1820, un any fosc en la vida del compositor ja que no va ser capaç d'acabar cap obra, i la tonalitat de do menor ens despren l'univers tràgic del seu moment vital", detalla Judit Bofarull.

De Tchaikowsky s'ha programat el Quartet Nr. 1 Op. 11 en Re Major.

"Amb Tchaikowsky arribem al primer gran quartet escrit per un compositor rus, el qual incorpora temes populars rusos que el compositor va anar anotant durant l'estiu de 1865", explica la concertista.

Altres elements rellevants d'aquesta obra és que "el seu primer moviment enllaça amb l'anterior quartet del programa, ja que podríem dir que és d'inspiració schubertiana".

L'última composició prevista en el recital se centrarà en el món de Dvorak: "Amb ell arribem a un dels quartet més famosos de la música de cambra, on el compositor va voler trobar les seves arrels txeques des de l'exili americà", diu la violinista que també destaca la gran quantitat d'influències "tant bohèmies com americanes" d'aquesta obra que va ser estrenada a Boston el 1894.

A Judit Bofarull l'acompanyaran Christian Chivu, Adrià Trulls i Magdalena Cristea.