dilluns, 30 de gener de 2017

Atrevides i exigents

A l'esquerra, Silvia Mkrtchian (pianista) i, a la dreta, la soprano Maribel Ortega al finalitzar el concert.
Foto: JOAN GASULL

Atrevides i exigents com les cançons de Strauss i Rachmàninov. Així es van mostrar les dues protagonistes de la darrera vetllada de Nits de Clàssics.
Si el mes passat l'Associació Amics de la Música de Valls presentava una vetllada lírica brillant amb Anna Bolena, en aquesta ocasió ha tornat a enlluernar el públic amb la seva segona producció lírica de la temporada: un recital memorable dedicat a les cançons de Richard Strauss i Sergei Rachmàninov.
El públic del Teatre Principal potser està més habituat als lieder de Schubert o Schumann, que són exponents d’aquest gènere durant el primer Romanticisme amb un lied de gran dosi narrativa i intimista. Però existeix un altre capítol del gènere lieder com són les obres de Strauss i Rachmàninov, destacadament post-romàntiques, musicalment més atrevides i exigents en el tractament vocal.
 L’esdeveniment presentava com a principal atractiu de la vetllada la reconeguda soprano Maribel Ortega amb la inestimable col·laboració de la brillant pianista Silvia Mkrtchian (Premi Rakhmàninov).
La soprano i la pianista van desplegar les cançons de Strauss i Rachmàninov amb una excel·lent prestació i seguretat tècnica, cantant durant més d’una hora obres amb un compromís vocal molt alt. Cal no oblidar que en la Brunhilda  del Siegfried de Wagner, que la soprano farà el proper mes de setembre al Teatro Campoamor d’Oviedo, la seva intervenció es concentra en quaranta minuts.
Amb una veu lírica, perfectament timbrada, fins i tot en els tons més  aguts, Maribel Ortega va superar amb habilitat la dificultat de les primeres cançons de Strauss.
Després, va entrar de ple en el repertori a mesura que avançava el concert i va aconseguir una superba interpretació.  Poques veus poden afrontar les cançons russes de Rachmàninov amb una dosi densa, justa d’autoritat i lirisme.  I és que el seu instrument té un centre ampli, sonor i homogeni en l'agut, de volum impactant en el forte i el fortíssim, d'aquests que trepen l'oïda produint pessigolles i carícies al mateix temps.
La veu de Maribel Ortega té una amplitud i extensió importants, sobretot en els registres mitjans i aguts, el control tècnic resulta evident.
En els dies del concert estava en tractament per laringitis i congestió nasal, fet que no li va desequilibrar l’instrument ni l’emissió de manera significativa. Una cantant intel·ligent, doncs,  que sap dosificar-se sense manllevar accents a les frases dels diferents relats de les cançons. 
En aquest recital ha estat tot un luxe l’acompanyament, molt ben compartit per la pianista Silvia Mkrtchian. El diàleg del piano amb la veu, s’esplaiava amb un so poderós, de pulsació segura, amb un seguiment pulcre de la partitura a l’hora que intel·ligent en l’ús del rubato (acceleració o retard del tempo). Va interpretar els dos compositors amb una gran musicalitat, sensibilitat i va imprimir un caràcter diferent en cadascun.
Silvia Mkrtchian va ser el gran descobriment de la nit per a l’audiència que omplia el Teatre Principal de Valls. Maribel Ortega ja és una coneguda dels espectadors habituals de la sala, i Mkrtchian ha entrat en el cercle dels concertistes avalats per la crítica satisfactòria d’aquest públic.
Valorant l’experiència i els resultats obtinguts fins ara, es pot concloure que és molt positiu introduir en la programació musical de Nits de Clàssics repertoris que són tot un repte no només per als intèrprets, sinó també per al públic. En l’art és important enriquir i educar i no només delectar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada