 |
| A l'esquerra, Silvia Mkrtchian (pianista) i, a la dreta, la soprano Maribel Ortega al finalitzar el concert. Foto: JOAN GASULL |
Atrevides i exigents com les cançons de Strauss i Rachmàninov. Així es van mostrar les dues protagonistes de la darrera vetllada de Nits de Clàssics.
Si el mes passat l'Associació Amics
de la Música de Valls presentava una vetllada lírica brillant amb Anna Bolena, en aquesta ocasió ha tornat
a enlluernar el públic amb la seva segona producció lírica de la temporada: un
recital memorable dedicat a les cançons de Richard Strauss i Sergei Rachmàninov.
El públic del Teatre Principal potser
està més habituat als lieder de Schubert
o Schumann, que són exponents d’aquest gènere durant el primer Romanticisme amb
un lied de gran dosi narrativa i
intimista. Però existeix un altre capítol del gènere lieder com són les obres de Strauss i Rachmàninov, destacadament post-romàntiques,
musicalment més atrevides i exigents en el tractament vocal.
L’esdeveniment presentava com a principal
atractiu de la vetllada la reconeguda soprano Maribel Ortega amb la inestimable
col·laboració de la brillant pianista Silvia Mkrtchian (Premi Rakhmàninov).
La soprano i la pianista van desplegar
les cançons de Strauss i Rachmàninov amb una excel·lent prestació i seguretat
tècnica, cantant durant més d’una hora obres amb un compromís vocal molt alt.
Cal no oblidar que en la Brunhilda del Siegfried de Wagner, que la soprano farà
el proper mes de setembre al Teatro Campoamor d’Oviedo, la seva intervenció es
concentra en quaranta minuts.
Amb una veu lírica, perfectament
timbrada, fins i tot en els tons més aguts, Maribel Ortega va superar amb habilitat
la dificultat de les primeres cançons de Strauss.
Després, va entrar de ple en el
repertori a mesura que avançava el concert i va aconseguir una superba
interpretació. Poques veus poden afrontar
les cançons russes de Rachmàninov amb una dosi densa, justa d’autoritat i
lirisme. I és que el seu instrument té
un centre ampli, sonor i homogeni en l'agut, de volum impactant en el forte i el fortíssim, d'aquests que
trepen l'oïda produint pessigolles i carícies al mateix temps.
La veu de Maribel Ortega té una
amplitud i extensió importants, sobretot en els registres mitjans i aguts, el
control tècnic resulta evident.
En els dies del concert estava en
tractament per laringitis i congestió nasal, fet que no li va desequilibrar
l’instrument ni l’emissió de manera significativa. Una cantant intel·ligent,
doncs, que sap dosificar-se sense
manllevar accents a les frases dels diferents relats de les cançons.
En aquest recital ha estat tot un
luxe l’acompanyament, molt ben compartit per la pianista Silvia Mkrtchian. El
diàleg del piano amb la veu, s’esplaiava amb un so poderós, de pulsació segura, amb un seguiment pulcre
de la partitura a l’hora que intel·ligent en l’ús del rubato (acceleració o retard del tempo). Va interpretar els dos compositors
amb una gran musicalitat, sensibilitat i va imprimir un caràcter diferent en cadascun.
Silvia Mkrtchian va ser el gran descobriment de
la nit per a l’audiència que omplia el Teatre Principal de Valls. Maribel
Ortega ja és una coneguda dels espectadors habituals de la sala, i Mkrtchian ha
entrat en el cercle dels concertistes avalats per la crítica satisfactòria
d’aquest públic.
Valorant l’experiència i els resultats
obtinguts fins ara, es pot concloure que és molt positiu introduir en la
programació musical de Nits de Clàssics
repertoris que són tot un repte no només per als intèrprets, sinó també per al
públic. En l’art és important enriquir i educar i no només delectar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada