dimarts, 14 de març de 2017

El poder ocult de la viola

Agnès Mauri i Benedek Horváth durant el concert de viola i piano que van oferir al Teatre Principal. Foto: JOAN GASULL
Dos joves artistes, però amb gran presència internacional, van ser els intèrprets del concert Fantasies d’una viola, el dijous, dia 9, al Teatre Principal: Agnès Mauri, viola (Vic, 1992) -actualment resident a Basilea-, i el pianista Benedek Horváth (Budapest, 1989).

Un programa imaginatiu i divers els va permetre demostrar perquè són un duo de molta qualitat, a més de gaudir d'una gran projecció a nivell internacional.

El fil conductor del concert va ser la fantasia amb obres d’èpoques i estils diferents, on el concepte fantasia va canviant de connotació.

El recital, amb dues parts ben contrastades, va mostrar una primera part d'una bellesa extrema, amb una Agnès Mauri confrontada, sense cap altre ajut que el seu instrument, a la complexitat i simplicitat de la Fantasia número 7, de George P. Telemann; la Sonata per a viola Op.11, de Hindemith, i la Op. 73 de Schumann.

A la segona part, Agnès Mauri va compartir amb el públic l’obra Jardins del silenci, de Miquel Oliu -dedicada a la violista-,  i el ballet Romeo i Julietta, de Prokofiev, en versió per a viola i piano.

El repertori per a viola i piano anterior al segle XX és relativament escàs, un fet que explica la freqüència amb què els intèrprets d'aquest instrument executen transcripcions o adaptacions. Un dels casos més coneguts és l'obra de Propkofiev amb arranjament de V. Bosisosky.

Entre les obres interpretades cal destacar, tant per la qualitat com per l’execució, la primera Sonata per a viola i piano, Op. 11 Núm. 4 de Paul Hindemith. Composta el 1919, és la quarta de cinc sonates instrumentals que componen el seu Opus 11. Aquesta sonata i la següent, l’ Opus 11 Núm. 5 per a viola i en solitari, marca la decisió de Hindemith d'abandonar el violí per la viola.
Un primer pla de la violista en l'execució d'una de les obres en el recital Fantasies d'una viola.
Foto: JOAN GASULL.

Mauri i Horváth, van fer una interpretació exquisida. La viola, obrint un diàleg amb el piano -encara silenciat- que, després d’uns compassos replica la melodia. Tots dos instruments desenvolupen una figura rítmica: uns compassos amb el piano silenciat i el tema passa seguidament entre els dos instruments. Uns moments en què Agnès Mauri va demostrar el seu gran virtuosisme.

Tot això passava en el breu primer moviment Fantasia. El darrer moviment té sis variacions del tema que prové de l’anterior moviment. La viola de la jove intèrpret pren aquí el seu caràcter més noble, més sobri, tot fusionant-se amb el piano per a assolir una sonoritat conjunta.

En el concert va destacar el notable poder expressiu de la viola. Agnès Mauri li dóna un accent més aviat suau, intimista i una mica malenconiós. Més en els passatges de legato que en els de virtuosisme, tot i que exhibeix una tècnica pulcra i exquisida.

Tot això ho va poder comprovar el públic en l’obra de Miquel Oliu, Jardins del silenci, obra que forma part de l’encàrrec de Joventuts Musicals de Catalunya i la Fundació Ferrer-Salat per a la Xarxa de Música 2016-17, i que l’autor va dedicar a Agnès Mauri havent-la treballat conjuntament.

Tots dos intèrprets va aconseguir crear aquest “jardí sonor” a partir dels diferents timbres, registres i sobretot del material harmònic, que té un rellevant paper colorista i constructiu dins l’obra, amb una recreació sonora que va augmentant al llarg de les tres parts en què s’articula.

Una obra, que per les seves característiques, pot arribar a fer difícil d’entendre per a l’espectador.

En l’espectacular Romeo i Julietta, de Prokofiev, la viola i el piano van estar esplèndids, marcant amb precisió els tempo i el lirisme en els diferents moviments de l’obra.

Els espectadors van recompensar l’excel·lent actuació d’Agnès Mauri i Benedeck Horváth amb llargs aplaudiments i el duo els va regalar Jota de Manuel de Falla.

Un concert d’alta qualitat per a uns intèrprets joves i amb molt de talent que es troben en plena expansió de la seva trajectòria professional. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada