Els que més brillen dins l'orquestra

Els integrants del Barna Brass Quintet actuen a Valls aquest dijous dins del cile Nits de Clàssics. Foto: MAY ZIRCUS

Trompetes, saxos, trombons, tubes i trompes són els instruments que més brillen en una orquestra, i no només pel seu efecte metàl·lic. Creen un clímax inigualable i sense ells qualsevol formació simfònica actual quedaria incomplerta.

Ravel, en la supèrbia orquestració que va fer de l’obra Quadres d’una exposició, de Mussorgsky, va elaborar una disposició de la secció de metall del tot magistral, i Mahler i Strauss van considerar aquests instruments del tot imprescindibles.

Santiago Gozálbez, Jesús Munuera, Manolo Montesinos, Rubén Zuriaga i Toni Chelvi saben molt bé de què parlem. La seva vida és la música, i els seus instruments: els de metall.

Junts formen la Barna Brass Quintet, una formació de cambra que representa una ocasió única per als espectadors del Teatre Principal d’assistir a un espectacle excepcional.

Barna Brass Quintet té una història que es remunta a l’any 1975. Això és mitja vida. Com és possible sostenir en el temps una formació d’aquestes característiques?

“Som una extensió de la Banda Municipal de Música de Barcelona. Músics professionals que ens dediquem exclusivament a la música. Això fa possible que sempre hi hagi un relleu generacional que garanteix la continuïtat de la formació. I també és un gran avantatge perquè al tenir els mateixos horaris també ens resulta més fàcil poder quedar per assajar i fer concerts.

Des de quan toquen junts?

“Des de fa més de quinze anys. Menys el trompetista -el Jesús Munuera-, que s’hi va incorporar fa dos anys, la resta ens coneixem de fa temps i a l’hora de tocar això ens va molt bé perquè tenim una bona complicitat entre nosaltres”.

Com és el seu dia a dia amb la Banda Municipal de Música de Barcelona?

“Tenim la seu a l’Auditori i disposem d’un cicle de concerts que el despleguem durant la temporada. També desenvolupem un projecte educatiu per apropar la música als més joves. I com a treballadors municipals que som  tenim, en certa manera, l’obligació de portar la música als barris. De dimecres a diumenge assagem i fem concerts.”

Quina és l’essència dels Barna Brass Quintet?

“Els Barna Brass tenim una àmplia gamma de propostes musicals i concerts didàctics. D’una manera continuada hem de dissenyar repertoris nous, sobretot perquè no és habitual poder escoltar un quintet de metall i no hi ha moltes obres originals per a aquest tipus de formació. Per tant les hem d’adaptar nosaltres mateixos. Per a la gent és tota una sorpresa sentir en un quintet de metall obres i composicions que ja coneixen en altres formats”.

Quin és el principal repte d’una formació com els Barna Brass Quintet?

“D’entrada hem de dir que tocar junts és molt important i que fer-ho d’una manera homogènia és essencial. El resultat ha de ser com si es tractés d’un dibuix únic amb un estil uniform.”

I la convivència entre vostès?

“Cada músic és flexible amb el tracte i la relació professional amb els altres. Sabem que per a cadascun de nosaltres tocar a la banda i amb el quintet és un sobreesforç  i per poder compatibilitzar les dues coses cal una bona sintonia entre tots nosaltres”.

A més de tocar amb la Banda Municipal de Barcelona i amb la Barna Brass, fan concerts com a solistes amb altres formacions?

“De vegades fem de músics de reforç per a orquestres com la del Liceu, l’OBC o la del Vallès, entre d’altres.”

Per a la seva actuació al Teatre Principal de Valls porten un repertori basat en el món del cinema.

“Els Amics de la Música ens van proposar de fer un programa basat en música de cine, i a nosaltres ens va agradar molt la idea, però també inclourem algunes peces clàssiques, força conegudes que, tot i no ser compostes especialment per al cinema, sí que han estat usades en diferents pel·lícules i que són de compositors clàssics com ara Offenbach, Verdi, Bizet, Händel o Pachelbel.”

Ja tenen disc?

“Doncs encara no, però molt aviat el tindrem. De fet ja hem acabat l’enregistrament i l’estrenarem a l’abril a Olot, ja que el compositor de les obres que hem enregistrar –Joan Maria Riera- és d’Olot.”

I ens faran un tast?

“Es tracta de música contemporània i quedaria una mica fora de lloc incloure cap peça d’aquestes en un concert que basarem en melodies de bandes sonores o utilitzades en el món del cinema. Potser en una altra ocasió...”