"El que més ens agrada és poder emocionar el públic"

Els Accentus Trio actuen al Teatre Principal de Valls aquest dijous,
dia 6 d'abril.
 Foto: ACCENTUS TRIO

Cronològicament formen part de la generació Millennial, però mirant la seva trajectòria ningú no ho diria.

Tenen poca presència a les xarxes socials, semblen poc interessats en les estratègies de màrqueting i, lluny de defugir el cara a cara, ells prefereixen el contacte proper i directe amb el públic.

L’Oriol Codina (clarinet), la Maria Molet (piano) i l’Olga Domínguez (violoncel) donen vida des de fa més de sis anys a l’Accentus Trio.

De dia són professors en algunes de les escoles de música més reconegudes de Catalunya; de  nit, es vesteixen per seduir.

Una de les seves principals virtuts és entusiasmar el públic.

Qui són els Accentus Trio?

“La nostra història es remunta a l’any 2011 quan a partir de l’espectacle infantil Acaba’t la sopa de la Fundació la Caixa les nostres trajectòries coincideixen i decidim fer un pas més, continuar endavant i actuar en el Festival Mas i Mas al qual vam ser convidats. Tot el que ha passat després ha vingut rodat”.

Clarinet, violoncel i piano. Molt agosarats, no?

“És tot un repte perquè es tracta d’una formació poc habitual, però a nosaltres ja ens venia de gust fer alguna cosa diferent.”

I com convencen el públic de què val la pena veure’ls i escolta’ls?

“Quan vam decidir de fer el trio amb aquest format ja vam pensar de seguida en un repertori capaç de captar l’atenció de l’espectador, un repertori més modern amb compositors com Rota, d’Rivera o Piazzolla i, de moment, pensem que funciona perquè a la gent li agrada aquesta música. A més, tenim una manera de fer molt propera, trencant qualsevol barrera que hi pugui haver entre nosaltres i el públic. Parlem amb els espectadors i els introduïm en els temes que portem.”

Noten de seguida quan el públic és entès en la matèria?

“Toquem per a tots els públics. Ja sabem hi ha públic que és expert en l'àmbit musical, però també hi ha espectadors que no són tan habituals de l’escena musical. A nosaltres el que ens importa és crear el clímax necessari per tal que sentin la música que toquem. El que més ens agrada és poder emocionar el públic.”

Parlant d’emocions... en el seu repertori porten un tango de Piazzola, del que se n’han fet infinitat de versions amb resultats ben diferents. Com és el seu Oblivion?

“Nosaltres tenim la Maria Molet, la pianista, que és una experta en tangos. Aquest fet ens ajuda molt a interpretar la versió que hem escollit, un arranjament que ja estava fet i que ens agrada molt d’interpretar”.

I del Trio per a clarinet, violoncel i piano, de Beethoven, què me’n diu?

“Doncs que és una obra que demana molt. Cal tenir ben present que va ser escrita fa dos-cents anys, en l’etapa de joventut de Beethoven. En tot aquest temps la sonoritat del piano i del clarinet han canviat molt. Ara són instruments més potents i els músics ho hem de tenir en compte a l’hora d’interpretar obres com aquesta. Per al piano aquesta és una obra d’alta exigència. Tot plegat ens requereix buscar un equilibri”.

Per arrodonir l’espectacle porten Soroll d’aigua, una obra absolutament contemporània de Josep M. Guix, dedicada al trio.

“Sí, per a nosaltres va ser tot un luxe poder estrenar aquesta obra dedicada al trio durant el darrer festival Mas i Mas. No podíem prescindir d’una peça com aquesta en la gira de Joventuts Musicals de Catalunya.”

Què fan quan no toquen amb l’Accentus Trio?

“Tenim vida més enllà de l’Accentus Trio. Tots tres, a més de concertistes som professors de música i també actuem amb orquestres o amb formacions de cambra”.

Quins projectes els esperen quan acabin la gira de Joventuts Musicals per Catalunya?

“La gira la finalitzarem el 14 de maig i ja tenim altres coses en ment, però encara estan en un fase molt incipient.”


Aquest dijous, dia 6 d'abril, a 2/4 de 9 del vespre, tindrem l'oportunitat de veure i escoltar els Accentus Trio al Teatre Principal de Valls dins del cicle Nits de Clàssics.