Angelo Villani, després de passar per Dinamarca, Londres i Japó, trepitjava per primera vegada territori espanyol fent un concert al Teatre Principal de Valls. Foto: JOAN GASULL. |
TEXT: ROMAN GALIMANY
“Pel concert d’avui, han llogat el piano?”, ens preguntava una assistent d’oïda molt fina. Aquesta pregunta podria resumir molt bé com de transcendent va ser el concert del dijous, dia 12 d’octubre, al Teatre Principal.
“Pel concert d’avui, han llogat el piano?”, ens preguntava una assistent d’oïda molt fina. Aquesta pregunta podria resumir molt bé com de transcendent va ser el concert del dijous, dia 12 d’octubre, al Teatre Principal.
Un programa amb obres de
Franz Listz -molt especials per al
protagonista de la nit- i una Balada
de Johannes Brahms, eren la carta de presentació del pianista Angelo Villani.
Villani té el bon hàbit
d’introduir una descripció de la trama de l’obra que interpreta en els seus
concerts; un text breu, amè i entenedor, que Gabrielle Deakin, des de
l’escenari va fer arribar als espectadors. D’aquesta manera ens va il·lustrar
els seus pensaments, tots interpretats amb un estil distintiu, lluminós i
flexible.
I així va ser amb la Ballade núm. 1 Edward, de Johannes
Brahms, comunicant una veritable sensibilitat i imaginació poètica. Cantant
inicialment una melodia que sembla flotar en l'aire, seguida d’una explosió
volàtil i volcànica.
El concert fou una increïble demostració de poder, emoció i varietat tonal.
Angelo Villani, molt inspirat, gestionà l'emoció amb inflamació i magnetisme, moments
de gran lirisme i delicadesa.
Així, i amb un ús intel·ligent del pedal, va extreure sons extraordinaris
del piano.
Villani té l’habilitat de desenvolupar melodies que
estan tan bé amagades en la partitura i que difícilment cap altre pianista sap extraure.
Sempre té present el desig de comunicar-se amb el seu públic. I sorprèn positivament!
La interpretació dels dos
fragments de l’àlbum Harmonies poètiques
et religieuses, el Funerallis,
escrit per Listz recordant la invasió d’Hongria, va ser emocionant. La mateixa
emoció que va transmetre a Benediction of
God in solitude, obra que interpretà en memòria de la seva fillola de sis
anys que morí víctima d’un carcinoma.
En els compassos cantabile
Àngelo Villani ens va commoure; absolutament impressionant! I la transparència
de la interpretació! És poc freqüent que ens arribi una melodia tan clara des
del principi fins al final, basant-se una mica en el bel canto com una manera de parlar.
Em pregunto si alguns de
nosaltres hem escoltat una reducció tan complerta de l’òpera Tristan und Isolda. Crec que aquí rau el punt de perfecció
d'Àngelo Villani: la passió i l'art de lligar els compassos ràpids i lents que
el situen més amunt que ningú.
Va ser admirable, en tot
el conjunt del repertori que ens va oferir, el contrast en la dinàmica i el timbre,
així com la seva narrativa, múltiple i canviant, i una extraordinària forma
d'expressió.
A través del seu so dens i
dramàtic, ric i poderós, no només vàrem sentir la presència dels compositors;
també escoltàrem la veu interior de Villani. La música que surt del seu cor ens
va arribar plenament.
Va agrair els aplaudiments
del públic interpretant el Lament de
Dido, de Purcell, en un arranjament personal de Villani per a piano.
Un concert que quedarà en
la memòria dels afeccionats vallencs, durant el qual el pensament dels
compositors va ser transportat al teclat amb l’esperit tan genuí d’Angelo
Villani qui, sense compassió pels estils amanerats, i malgrat una absència de
dues dècades als escenaris, sona com un artista experimentat, amb el carisma,
la singularitat, el nervi i el talent que desperta l’admiració d’un públic
fascinat.
va ser interesant les explicacions que es donaven de cada interpretacio, dons es mes facil entendre les intervencions musicals
ResponEliminaMoltes gràcies pel teu comentari Montse. En la mesura que ens és possible convidem els artistes de Nits de Clàssics a què facin una breu introducció de les obres que interpreten. La teva opinió ens referma a seguir endavant en aquesta línia.
Elimina