"Tenia la porta mig oberta i jo l'he volgut obrir de bat a bat”

Alexandre Amorós Korotkov, Sasha, (Fuerteventura, 2008)
estudia el grau professional al Conservatori de Vila-seca. Foto: A.E.

ANNA ESTALLO / Montblanc

Sasha, diminutiu en rus del nom d’Alexandre, acumula talent des que va néixer.

Als 9 mesos ja distingia els crescendos de les obres de Mozart i als 2 anys i nou mesos jugava a aprendre les notes del seu violí. Cap mestre s’atrevia a fer-se càrrec de la formació d’una criatura tan petita; només la professora polonesa resident a Tarragona Ivona Burzynska va acceptar el repte aplicant una metodologia que seria clau en la formació del Sasha.

Després, van venir altres etapes a l’Escola Municipal de Música Josep Porter i Rovira de Montblanc amb el professor de violí Josep M. Manresa, i amb la professora de piano Montse Homs.

Ara, amb 9 anys i deu mesos, Alexandre Amorós Korotkov –Sasha-, desborda il·lusió, simpatia i un cert grau d’audàcia necessari davant de nous desafiaments com el que afronta amb l’Orquestra Corelli, dirigida per Quim Miracle i integrada per estudiants de música d’entre 12 i 16 anys.

El seu talent, -té una mà esquerra que vola per damunt del batidor del violí-, però també una dedicació quasi absoluta a aquest instrument, el van portar a obtenir el curs passat la nota més alta en l’examen de pas de grau. Gairebé al mateix temps aconseguia el primer premi de la categoria de fins a 8 anys en el Concurs de Violí de la Ciutat Comtal i el mes de maig passat es va alçar amb el tercer premi de la categoria d’entre 9 i 11 anys.

Per poder conèixer millor el Sasha hem quedat a casa seva on li fem aquesta entrevista. Només entrar per la porta agafa el seu violí, un F. Müller amb què ha deixat enrere els altres tres violins que ha tingut, i ens regala petits fragments musicals del seu repertori.

L’entrevista discorre sota l’atenta mirada del seu mare, el Josep Maria Amorós, un músic professional casat amb una metgessa d’origen rus que té formació com a pianista.

Què saps del concert que faràs al Teatre Principal de Valls?

“Sé que és un concert benèfic per ajudar a la feina que fa el menjador La Teulada dedicat a  les persones que no tenen recursos”.

Te n’has ocupat personalment del repertori?

“I tant que sí!! Primer vaig fer un esborrany i li vaig ensenyar al meu professor que em va aconsellar de canviar l’ordre d’algunes peces. Amb els canvis ha quedat una primera part més fàcil i assequible on l’única obra més complicada és d’un compositor belga que es diu Hector Fiocco, i una segona part dedicada a Vivaldi, Bèriot, Massenet i Antoine Saint-Amery”.

Com recordes el primers inicis tocant el violí?

“Als 2 anys i nou mesos ja feia exercicis amb les mans i el violí, i a mesura que vaig anar creixent ja coneixia algunes de les notes. Als 3 anys i nou mesos recordo que ja podia tocar Quinze són quinze i Quan les oques van al camp. Després, als 6 anys i en una audició de les que feien a l’escola de música vaig tocar el Concert en Si menor d’Oskar Rieding”.

[Aquí intervé el seu pare]”Essent ben petit, quan encara no tenia ni un any, ja ens vam adonar que el Sasha tenia una predisposició cap a la música. Ens demanava la Multika Piano, que en rus fa referència als dibuixos animats, però que en el nostre cas eren DVD’s de concerts. El Sasha els escoltava molt atentament i sí que ens va cridar l’atenció que quan es produïa un crescendo es posava dret i feia el gest de dirigir una orquestra. Per aquesta raó vam creure que calia explorar aquesta bona predisposició que començava a demostrar cap a la música. En aquells moments vivíem a la illa de Fuerteventura i vam decidir tornar a Catalunya perquè el Sasha pogués estudiar música”.

Què era per a tu la música quan eres tan petit?

“En aquell moment la música no era res per a mi. No sabia què era. Sí que recordo que la primera vegada que vaig sentir Mozart m’aixecava i feia la intenció de voler dirigir”.

Què recordes d’aquell primer concert que vas fer a l’escola de música?

“Jo no estava acostumat a tocar obres molt llargues i aquesta tenia 8 pàgines. Recordo que quan vaig acabar de tocar la gent em va aplaudir molt i jo em vaig sentir lliure, sentia que el violí em parlava i em deia: “això ho has de tornar a tocar”. Però no era el violí sinó la meva pròpia consciència que em deia que havia de seguir endavant. Tenia la porta mig oberta i jo la volia obrir de bat a bat”.

Ja tenies clar que volies ser violinista?

“Veia que en els concerts sortia un solista i jo deia que volia ser com el segon més important perquè el primer era el director. Però ara dic que vull ser director d’orquestra”.

I on et veus d’aquí a uns quants anys quan ja siguis més gran?

“Em veig davant d’alguna de les orquestres més importants com ara la Filharmònica de Viena o la de Berlín. Em veig amb el cabell una mica més llarg”.

Les has pogut veure en directe aquestes orquestres tan importants?

“Quan tenia 7 anys i com a obsequi del meu aniversari em van regalar un viatge a Àustria per assistir al concert d’Any Nou que va dirigir Bareboim”.

Ara tens una agenda força plena amb assajos, concerts i la participació en concursos. Qui t’acompanya?

“Tinc un acompanyant titular que és el Marc Torres, ell és repertorista i me’l va recomanar el meu professor Josep Maria Ferrando. Com a acompanyant suplent tinc el pianista Medir Bonachi, com a reserva el Gerard Moreno i com a prereserva la meva mare.”

Reps obsequis quan acabes un concert?

“Normalment em donen flors o llibres”.

T’agrada que et regalin flors?

“Sí, crec que si em regalen flors vol dir que m’ho mereixo”.

Com és un dia de cada dia a la teva vida?

“Em llevo a un quart de nou del matí. Tinc la sort que tinc l’escola davant de casa. A la una plego i me’n vaig a estudiar música fins a les dues que dino, i de tres a cinc de la tarda torno a l’escola. Quan surto de classe reprenc les classes de música.”

Quines altres aficions tens, a banda de la música?

“També m’agrada jugar a futbol, estudiar rus per mantenir i millorar aquest idioma, i faig d’escolà a la parròquia de Santa Maria de Montblanc”.

Ets catòlic practicant?

“Sí, per allò de voler comprovar què passa o no passa si creus o no creus en Déu. Penso que hi ha una força superior que portem dintre i que és la nostra consciència.”

L’assignatura de música que fas a l’escola et deu resultar avorrida...

“Jo jugo amb avantatge perquè estudio música des que tenia 3 anys, però sempre hi ha alguna cosa o altra que no la sé”.

L’entrevista podria haver-se acabat aquí, però, el Sasha em diu que no marxi perquè em vol llegir el poema amb què va guanyar el primer premi en un concurs sobre la Igualtat de Gènere a Montblanc. Aquest poema l’hem volgut reproduir sencer.

I si els homes...

“I si els homes fossin dones?

I si els nens fossin les nenes?

I si els homes planxessin?

I les dones manessin?

Els homes dirien:

Això no és tradició!

I les dones contestarien:

Això no és discriminació!

I si els homes fossin dones?

I si els nens fossin les nenes?

I si els nens cuinessin i les nenes juguessin?

Els nens dirien:

Això és injust!

I les nenes contestarien:

Vinga busca’m un forçut!

Aquest món ha de canviar!

I a les dones respectar!

Doneu-los-hi una oportunitat,

Perquè això és IGUALTAT.

Alexandre Amorós Korotkov, Sasha, protagonitzarà el concert benèfic del proper 17 de novembre (20.30 h) al Teatre Principal de Valls.