dijous, 2 de novembre del 2017

Un Rèquiem per al segle XXI

El Cor Canticel i la Camerata Eduard Toldrà van oferir una versió innovadora del Rèquiem de Mozart, el dimecres, primer de novembre, al Teatre Principal de Valls. Foto: JOAN GASULL

TEXT: ROMAN GALIMANY / Valls
Què té més mèrit, que cent cantants sonin com si fossin disset o que disset ho facin com si fossin cent? A aquesta qüestió podria respondre el públic que el dimecres, primer de novembre, va omplir el Teatre Principal de Valls. Els directors Xavier Puig i Assumpta Mateu, van situar els membres de l’Ensemble Vocal Canticel, davant de l’Orquestra Camerata Eduard Toldrà, i el director entre ambdós, canviant de posició els cantants, segons conveniència del text, al llarg dels gairebé tres quarts d’hora que va durar la partitura. 
Els comentaris del públic, posat dempeus al finalitzar el Rèquiem de Mozart,  estaven plens de superlatius. Una de les millors vetllades viscudes en molts anys al Teatre Principal. Els elogis no es limitaren a l’orquestra Camerata Eduard Toldrà, dúctil i refinada, i al director Xavier Puig, sinó també a l’Ensemble Vocal Canticel, excel·lents vocalment, per la “ritualització” que en va fer la seva directora Assumpta Mateu, duta a terme amb simplicitat, efectivitat i sense distreure gaire la concentració de l'espectador. Una reflexió profunda, que va assolir una missa en què intèrprets i públic foren co-oficiants. Per a això va moure els cors seguint el text litúrgic, líric o dramàtic; la producció semi-escènica aconseguí que fos el concert i l’esdeveniment musical escènic més emocionant viscut en molts anys.  Una interpretació que ens va submergir plenament en l’obra de Mozart. 
Els protagonistes d’aquest concert van ser les esplèndides veus, brillants i poderoses, dels membres de l’Ensemble Vocal Canticel, extraordinàriament preparat per l’Assumpta Mateu i el Xavier Puig. Les notòries seccions de caos, com ara el Dies irae o el Confutatis, sonaren de manera que va ser a la vegada, transparent i natural, sorgint del tumult d’una forma gairebé improvisada i que no pot fer més que meravellar-nos.   
Els membres de l’ensemble alternaren la funció de solistes, que no podem personalitzar perquè no ens foren anunciats, i que van tenir el seu paper important en l’èxit del concert. En el Tuba mirum la soprano, la contralt, el baix i el tenor sorgien d’entre el cor amb un cant superb i decidit, donant plena expressió a cada un dels matisos; així com en el  Recordare, pie Jesu, amb la sonora veu de la soprano i l’expansiva veu de la contralt, on a la bellesa d’una veu n’hi seguia una altra. El cor va cantar el Lacrimosa, abans d’una curta pausa, amb delicadesa i intensitat transmetent-nos moments  molt emotius. En la interpretació de l’Agnus Dei, els solistes  es situaren al passadís lateral de la platea del teatre, embolcallant amb el seu cant al públic.

Va ser tot un luxe poder comptar amb la presència
del compositor Feliu Gasull. Foto: JOAN GASULL

Canticel de Toldrà

La vetllada va començar amb la presentació de l’Ensemble Vocal Canticel, interpretant la cançó Canticel de Toldrà, la qual va ser adaptada i acompanyada pel guitarrista Feliu Gasull. Seguidament interpretaren el Cant de la Sibil·la, com a introducció al Rèquiem ja que, amb un final en un espai de foscor i amb el so de les dotze campanades, donava entrada a la interpretació de l’obra de Mozart, amb el sofrent larghetto, les frases melòdiques i l'harmonia de tot el conjunt que transmet el caràcter de súplica i, alhora, un to de resignació tan patètic, que realment ens transporta i ens commou. Un gran inici que ens portaria a viure un concert memorable que el públic, dempeus, va agrair amb un llarguíssim aplaudiment. Va ser correspost amb la interpretació de la Lacrimosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada