dimarts, 9 de gener del 2018

Quan respirar esdevé un acte fascinant

Els cinc integrants de Tarraco Ensemble retratats durant un descans d'un assaig d'aquesta setmana a la sala noble del Conservatori de Tarragona. 

ANNA ESTALLO / Valls

Quan els Amics de la Música de Valls van donar forma al projecte de Nits de Clàssics ho van fer per omplir un buit en la cartellera d’espectacles del nostre territori, però també pensant en la necessitat de donar a conèixer el talent musical que podem trobar arreu del Camp de Tarragona.
El concert del dijous, dia 11 de gener (20.30 h), el primer del 2018 al Teatre Principal, és el màxim exponent d’aquesta iniciativa que els Amics de la Música de Valls vénen desplegant des de fa dotze temporades.

Tarraco Ensemble és una formació de recent creació, però integrada per artistes que han iniciat les seves carreres musicals aquí, i que individualment han participat en diferents produccions tant a Europa com a Amèrica amb molt bons resultats.

L’Albert Rodríguez (violí), la Laura Gené (violí), l’Elena Martínez (viola), el Nico Cobo (violoncel) i el Medir Bonachi (piano) es presenten a Valls com una formació de cambra que uneix les seves virtuts.

El pianista Medir Bonachi ens aporta tots els detalls per poder gaudir amb plenitud de l'espectacle que Tarraco Ensemble protagonitzarà al Teatre Principal.

Com neix Tarraco Ensemble?
“Els cinc músics de Tarraco Ensemble ens vam trobar per primera vegada el 2016 a Cambrils  durant l’estrena d’una obra del compositor Pau Fargas. Allí ja ens vam adonar que teníem punts en comú, que ens enteníem molt bé i que teníem un interès molt semblant per la música de cambra.

Però, de fet, la nostra estrena oficial es produeix en el concert que oferim al Teatre Principal de Valls. I és que en ocasions posteriors a la nostra primera trobada ens vam tornar a veure i va ser aleshores quan vam decidir posar fil a l’agulla a aquest projecte.

Posar cinc persones en un projecte comú avui en dia és molt complicat ja que cadascú té els seus compromisos. Tot va a tall de bolo i estàs acostumat a fer produccions de dos assajos i concert, aleshores poder tenir una formació més estable és un propòsit molt engrescador”.

Us coneixíeu entre vosaltres?
“No, la veritat és que som de generacions diferents. Entre el de més edat i el més jove hi ha quinze anys de diferència. Si ens hem conegut és perquè hem coincidit tocant en diferents orquestres, en diferents moments, fent bolos. En el moment en què es va haver de fer la formació de quintet per a l’ estrena de l’obra de Pau Fargas jo mateix em vaig posar en contacte amb tots ells i ho vam tirar endavant. L’objectiu és fer un projecte estable amb músics del Camp de Tarragona”.

I com porten aquesta diferència d’edat?
“És molt interessant; tenim idees diferents i provenim d’escoles també diferents. L’Albert i la Laura han treballat molt per Estats Units, i el Nico i jo més per Europa, l’Elena és més jove i tot just ara comença la seva carrera a l’exterior. Tot plegat,  permet confluir en un projecte molt enriquidor”. 

La majoria dels integrants de Tarraco Ensemble són de les comarques tarragonines llevat de l’Albert Rodríguez que és de Barcelona.
Sí, però està plenament arrelat a les comarques tarragonines. A més, està casat amb la violinista, la Laura Gené, i fa de professor al Conservatori de Tarragona i al Conservatori de Tortosa, per tant és un tarragoní d’adopció”.

Diu que Tarraco Ensemble és un projecte estable. Com ho fan per poder mantenir un assajos de manera regular tenint en compte que cadascú també participa en produccions paral·leles.
“Esgarrapem temps d’on podem. Tots som músics en actiu tenim molts concerts i la solució és fixar dies d’assaig a la setmana. També aprofitem les festes o dies de vacances per poder fer assajos intensius. Sempre hi ha algú que no pot venir, però en línies generals complim els horaris. La veritat és que aconseguim fer un treball digne i no anem directe al bolo”.

Rebaixen l’exigència del programa en funció de les hores que poden preparar-se conjuntament?
No, al final en formacions d’aquestes característiques el treball que el músic fa a casa és molt important i, per suposat la posada en comú també. En el repertori que presentem, per exemple, el treball del piano és molt important. Et permet portar a l’escenari tot un concert amb un pressupost molt petit, i el resultat és molt bo.

Parli’m d’aquest Concert per a piano i orquestra de Mozart que porten en el programa?
“Toquem una reducció per a quartet de corda. Me l’estimo molt aquest concert perquè ja el vaig tocar amb l’Orquestra de Vila-seca.

El trobo exageradament interessant a nivell harmònic, a nivell formal... és molt fresc, aporta una alenada d’aire que és realment interessant d’escoltar en aquests moments que vivim perquè et deixa com a nou. És preciós!!

La versió per a quartet de corda et permet treballar els matisos de l’obra d’una manera molt més intensa que en una orquestra. De fet, aquest concert forma part del projecte que tenim en ment de poder interpretar els concerts 11, 12 i 13 de Mozart que el compositor ja els va escriure pensant en una orquestra de corda o per a piano i quartet de corda.

Va ser molt previsor Mozart a l’hora de fer aquestes versions.
“Sí, molts compositors de l’època escrivien a demanda del que es necessitava. Mozart no vivia d’un estipendi reial i s’havia de buscar la vida i orientava les seva obres perquè poguessin arribar a un públic el màxim nombrós possible”.

Quins matisos destacaria del Piano quintet Opus 44?
“És el quintet amb piano per excel·lència. Molt exigent des del punt de vista tècnic, especialment per al piano. És una obra mestra de Schumann on es veu reflectit el pensament d’aquest autor romàntic, molt diferent als romàntics de l’època, molt diferent a un Chopin, a un Beethoven tardar o a un Schubert que també hem sentit al Teatre Principal.

És un quintet ple de matisos, ple de turment, però també és un quintet amb una llum especial i moltíssima energia. Es veu la influència de tot el que passava en aquell moment des del punt de vista musical. Són especialment destacables les influències harmòniques en el tractament de les textures”.

Amb tant de protagonisme per al piano com es compensa la presència dels instruments de corda?
“En les dues obres els instruments de corda han de fer el treball que faria una orquestra. Això implica una dificultat molt gran. En una orquestra elements d’afinació, d’articulació... tot es dóna en un conjunt on hi ha un director que t’està dient com has de tocar en aquell moment. Transportar tot això a ser tu l’únic representant d’aquella veu és realment tot un repte per als músics.

Pel que fa al quintet la dificultat per als instruments de corda és enorme. Hi ha passatges que tècnicament són impressionants, molt virtuosístics i a nivell de fraseig i de construcció de les respiracions és un repte pel fet que s’ha de construir el discurs d’una peça de les dimensions del Quintet amb piano que, a més, és llarga –dura uns trenta minuts-, i que implica una esforç considerable. 

Veure i escoltar cinc persones respirant en els mateixos llocs, en els mateixos moments, sentint els moments de tensió, creant els espais sonors... tot plegat és una oportunitat molt gran per al públic de Valls de veure i sentir un concert d’aquestes característiques.”

Cap a quin objectiu camina Tarraco Ensemble?
“On volem obrir una via d’investigació és en les peces per a ensemble. Tenim interès en descobrir repertori que no es coneix i, especialment, obres del Camp de Tarragona, ja que en definitiva ens interessa descobrir música de la terra. Per exemple, ara estem indagant en el quintet de Xavier Gols, un autor de començament del segle XX, que té un quintet que potser és la seva peça més coneguda”. 

Això pot tenir acceptació? El públic ho entendrà?
“No tinc la certesa que el públic ho pugui entendre o no, però ho fem amb la finalitat de fer alguna aportació al món musical. Estic segur que la gent del Camp de Tarragona tindrà interès a conèixer l’obra de compositors que són de la terra i que són gairebé desconeguts.”

Té finançament el projecte de Tarraco Ensemble?
“No rebem res, però tampoc hem fet res per poder rebre alguna cosa. De moment som uns músics que estem en un projecte nou i un cop el tinguem consolidat ja buscarem vies de finançament”.

Les obres les ha triat vostè personalment?
“Entre tots. El Quintet és una obra per excel·lència per a qualsevol formació d’aquestes característiques i que es troba dins del seu repertori. El concert per a piano de Mozart sí que va ser una tria personal”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada