Els cinc integrants de Tarraco Ensemble retratats durant un descans d'un assaig d'aquesta setmana a la sala noble del Conservatori de Tarragona. |
ANNA ESTALLO / Valls
Quan els Amics de la
Música de Valls van donar forma al projecte de Nits de Clàssics ho van fer per
omplir un buit en la cartellera d’espectacles del nostre territori, però també
pensant en la necessitat de donar a conèixer el talent musical que podem trobar
arreu del Camp de Tarragona.
El concert del dijous, dia
11 de gener (20.30 h), el primer del 2018 al Teatre Principal, és el màxim exponent d’aquesta
iniciativa que els Amics de la Música de Valls vénen desplegant des de fa dotze
temporades.
Tarraco Ensemble és una
formació de recent creació, però integrada per artistes que han iniciat les
seves carreres musicals aquí, i que individualment han participat en diferents
produccions tant a Europa com a Amèrica amb molt bons resultats.
L’Albert Rodríguez
(violí), la Laura Gené (violí), l’Elena Martínez (viola), el Nico Cobo
(violoncel) i el Medir Bonachi (piano) es presenten a Valls com una formació de
cambra que uneix les seves virtuts.
El pianista Medir Bonachi ens aporta tots els detalls per poder gaudir amb plenitud de l'espectacle que Tarraco Ensemble protagonitzarà al Teatre Principal.
Com
neix Tarraco Ensemble?
“Els cinc músics de
Tarraco Ensemble ens vam trobar per primera vegada el 2016 a Cambrils durant l’estrena d’una obra del compositor
Pau Fargas. Allí ja ens vam adonar que teníem punts en comú, que ens enteníem
molt bé i que teníem un interès molt semblant per la música de cambra.
Però, de fet, la nostra
estrena oficial es produeix en el concert que oferim al Teatre Principal de
Valls. I és que en ocasions posteriors a la nostra primera trobada ens vam
tornar a veure i va ser aleshores quan vam decidir posar fil a l’agulla a
aquest projecte.
Posar cinc persones en un
projecte comú avui en dia és molt complicat ja que cadascú té els seus
compromisos. Tot va a tall de bolo i
estàs acostumat a fer produccions de dos assajos i concert, aleshores poder tenir
una formació més estable és un propòsit molt engrescador”.
Us
coneixíeu entre vosaltres?
“No, la veritat és que som
de generacions diferents. Entre el de més edat i el més jove hi ha quinze anys
de diferència. Si ens hem conegut és perquè hem coincidit tocant en diferents
orquestres, en diferents moments, fent bolos.
En el moment en què es va haver de fer la formació de quintet per a l’ estrena
de l’obra de Pau Fargas jo mateix em vaig posar en contacte amb tots ells i ho
vam tirar endavant. L’objectiu és fer un projecte estable amb músics del Camp
de Tarragona”.
I
com porten aquesta diferència d’edat?
“És molt interessant;
tenim idees diferents i provenim d’escoles també diferents. L’Albert i la Laura
han treballat molt per Estats Units, i el Nico i jo més per Europa, l’Elena és
més jove i tot just ara comença la seva carrera a l’exterior. Tot plegat, permet confluir en un projecte molt
enriquidor”.
La
majoria dels integrants de Tarraco Ensemble són de les comarques tarragonines llevat
de l’Albert Rodríguez que és de Barcelona.
Sí, però està plenament
arrelat a les comarques tarragonines. A més, està casat amb la violinista, la
Laura Gené, i fa de professor al Conservatori de Tarragona i al Conservatori de
Tortosa, per tant és un tarragoní d’adopció”.
Diu
que Tarraco Ensemble és un projecte estable. Com ho fan per poder mantenir un
assajos de manera regular tenint en compte que cadascú també participa en
produccions paral·leles.
“Esgarrapem temps d’on
podem. Tots som músics en actiu tenim molts concerts i la solució és fixar dies
d’assaig a la setmana. També aprofitem les festes o dies de vacances per poder
fer assajos intensius. Sempre hi ha algú que no pot venir, però en línies
generals complim els horaris. La veritat és que aconseguim fer un treball digne
i no anem directe al bolo”.
Rebaixen
l’exigència del programa en funció de les hores que poden preparar-se
conjuntament?
No, al final en formacions
d’aquestes característiques el treball que el músic fa a casa és molt important
i, per suposat la posada en comú també. En el repertori que presentem, per
exemple, el treball del piano és molt important. Et permet portar a l’escenari
tot un concert amb un pressupost molt petit, i el resultat és molt bo.
Parli’m
d’aquest Concert per a piano i orquestra
de Mozart que porten en el programa?
“Toquem una reducció per a
quartet de corda. Me l’estimo molt aquest concert perquè ja el vaig tocar amb
l’Orquestra de Vila-seca.
El trobo exageradament
interessant a nivell harmònic, a nivell formal... és molt fresc, aporta una
alenada d’aire que és realment interessant d’escoltar en aquests moments que
vivim perquè et deixa com a nou. És preciós!!
La versió per a quartet de
corda et permet treballar els matisos de l’obra d’una manera molt més intensa
que en una orquestra. De fet, aquest concert forma part del projecte que tenim
en ment de poder interpretar els concerts 11, 12 i 13 de Mozart que el
compositor ja els va escriure pensant en una orquestra de corda o per a piano i
quartet de corda.
Va
ser molt previsor Mozart a l’hora de fer aquestes versions.
“Sí, molts compositors de
l’època escrivien a demanda del que es necessitava. Mozart no vivia d’un
estipendi reial i s’havia de buscar la vida i orientava les seva obres perquè
poguessin arribar a un públic el màxim nombrós possible”.
Quins
matisos destacaria del Piano quintet Opus
44?
“És el quintet amb piano
per excel·lència. Molt exigent des del punt de vista tècnic, especialment per
al piano. És una obra mestra de Schumann on es veu reflectit el pensament
d’aquest autor romàntic, molt diferent als romàntics de l’època, molt diferent a
un Chopin, a un Beethoven tardar o a un Schubert que també hem sentit al Teatre
Principal.
És un quintet ple de matisos, ple de turment, però també és un
quintet amb una llum especial i moltíssima energia. Es veu la influència de tot
el que passava en aquell moment des del punt de vista musical. Són especialment
destacables les influències harmòniques en el tractament de les textures”.
Amb
tant de protagonisme per al piano com es compensa la presència dels instruments
de corda?
“En les dues obres els
instruments de corda han de fer el treball que faria una orquestra. Això
implica una dificultat molt gran. En una orquestra elements d’afinació,
d’articulació... tot es dóna en un conjunt on hi ha un director que t’està
dient com has de tocar en aquell moment. Transportar tot això a ser tu l’únic
representant d’aquella veu és realment tot un repte per als músics.
Pel que fa al quintet la
dificultat per als instruments de corda és enorme. Hi ha passatges que
tècnicament són impressionants, molt virtuosístics i a nivell de fraseig i de
construcció de les respiracions és un repte pel fet que s’ha de construir el
discurs d’una peça de les dimensions del Quintet amb piano que, a més, és
llarga –dura uns trenta minuts-, i que implica una esforç considerable.
Veure i
escoltar cinc persones respirant en els mateixos llocs, en els mateixos
moments, sentint els moments de tensió, creant els espais sonors... tot plegat
és una oportunitat molt gran per al públic de Valls de veure i sentir un
concert d’aquestes característiques.”
Cap
a quin objectiu camina Tarraco Ensemble?
“On volem obrir una via
d’investigació és en les peces per a ensemble.
Tenim interès en descobrir repertori que no es coneix i, especialment,
obres del Camp de Tarragona, ja que en definitiva ens interessa descobrir
música de la terra. Per exemple, ara estem indagant en el quintet de Xavier
Gols, un autor de començament del segle XX, que té un quintet que potser és la
seva peça més coneguda”.
Això
pot tenir acceptació? El públic ho entendrà?
“No tinc la certesa que el
públic ho pugui entendre o no, però ho fem amb la finalitat de fer alguna
aportació al món musical. Estic segur que la gent del Camp de Tarragona tindrà
interès a conèixer l’obra de compositors que són de la terra i que són gairebé
desconeguts.”
Té
finançament el projecte de Tarraco Ensemble?
“No rebem res, però tampoc
hem fet res per poder rebre alguna cosa. De moment som uns músics que estem en
un projecte nou i un cop el tinguem consolidat ja buscarem vies de finançament”.
Les
obres les ha triat vostè personalment?
“Entre tots. El Quintet és
una obra per excel·lència per a qualsevol formació d’aquestes característiques
i que es troba dins del seu repertori. El concert per a piano de Mozart sí que
va ser una tria personal”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada