El tenor Jesús Piñeiro (Tarragona, 1983) actua aquest dijous, dia 8 de febrer, al Teatre Principal de Valls, juntament amb la soprano Sara Bañeras i la pianista Berta Brull. Foto: IOLANDA DOMÈNECH |
ANNA ESTALLO / Valls /
Tarragona
Jesús Piñeiro va celebrar
el seu aniversari al Teatre Bellini de Catània (Sicília). Ho va fer dalt de
l’escenari i al costat de dues figures mundials del món del cant com són la
soprano Patrizia Ciofi i el tenor Giuseppe Filianoti. Sens dubte, el millor
regal que podia tenir.
Piñeiro, que complia 35
anys el 8 de gener, va ser contractat pel director Gianluigi Gelmetti per al
rol de Gobin en l’òpera La Rondine,
de Puccini.
Després d’un mes i mig a
Itàlia, on ha sumat experiència i èxits a la seva carrera professional, el
tenor tarragoní es presenta davant el públic de Nits de Clàssics. La seva
presència és el principal al·licient de l’espectacle d’aquest dijous, dia 8 de
febrer, però no pas l’únic, ja que actuarà al costat de la soprano Sara Bañeras
i de la pianista Berta Brull, totes dues ben conegudes pels espectadors.
Com
han planificat el concert de Nits de Clàssics?
“D’entrada volíem fer un
concert més proper, que no fos de bel canto,
per poder arribar al públic que no consumeix òpera. Ho volíem fer des de la
sarsuela i la cançó tradicional catalana, aquelles que són de tota la vida i
que coneix tothom. Però, finalment, hem combinat els dos gèneres.
Tenim una primera part de
cançó catalana i sarsuela amb obres de Mompou, Toldrà o Granados, i una segona part amb un repertori belcantista.
De fet, nosaltres ens
identifiquem més amb la segona part, aquest repertori belcantista de Rossini,
Bellini, Donizetti... Així és que sense voler renunciar a això hem volgut
afegir un repertori més popular. No ens imaginàvem dues hores d’òpera en un
concert.
El gran problema de
l’òpera és que ala gent no li sona i quan passa això, de vegades ens tanquem en
banda. Pots fer un concert amb grans àries d’òperes d’autors de la magnitud de
Donizetti o Puccini amb una gran
complexitat tècnica, però al final és quan interpretes allò que sona, allò que
és més popular i conegut, com per
exemple O sole mio, quan la gent
embogeix i es posa dempeus.
La segona part del concert, per exemple, inclou una ària
d’Il barbieri de Siviglia, de
Rossini, que és de gran complexitat, ho té tot!! però estic convençut que molt
pocs espectadors dels que hi haurà al Teatre Principal la coneixen. O La sonnambula, de Bellini, que és
espectacular".
M’ha
costat trobar informació seva a les xarxes socials...
“Jo sóc cantant i tot
aquest tema no el domino gaire. Ara tot just m’ho estic plantejant i ja he contactat
amb professionals de la Social Media per poder obrir-me perfils en diferents
xarxes socials. De moment he anat cantant, treballant i no li he donat
importància”.
De
què es coneixen vostè, la Sara Bañeras i la Berta Brull?
“Amb la Berta ens coneixem
perquè ella també és de Tarragona, tenim amics en comú. Amb la Sara ens vam
conèixer a Siena en una masterclass
que feia la Renata Scotto. Dos anys després vam coincidir de nou a Alemanya en
una altra masterclass amb el Lorenzo
Regazzo i poc després vam tornar a coincidir a Òpera Jove, on a ella la van
seleccionar en el paper de soprano i a mi en el del tenor. Tenim unes veus que
es complementen molt bé juntes”.
Hi
ha complicitat entre la Sara Bañeras i vostè?
“Absolutament. Això és
molt important. No només es tracta de fer bé la part vocal, la part interpretativa també és part de l'èxit.
En un duet estàs dient moltes coses i si mires a uns ulls on no hi ha un
receptor que et correspongui el resultat pot ser mediocre. El cant no només són
notes, són emocions i necessites fer-les arribar al públic.
El programa que portem té un
alt nivell, sobretot la segona part. Un professional de l’òpera podria pensar
que estem sent molt agosarats. És un repertori extrem.
Demana domini del
diafragma gran, hi ha aguts i sobre aguts. No hem buscat la comoditat en cap
moment. Penso que si tinc la veu per aquest tipus de repertori doncs crec que
he d’optar per aquest camí. Buscar coses més fàcils no ens ajudaria gens”.
L’estrenen
a Valls aquest repertori?
“Sí, l’hem dissenyat per
aquest espectacle. Si veiem que al públic li agrada farem més concerts amb
aquest programa”.
En
quina fase es troba de la seva carrera professional?
“He començat i vaig
cantant. Quasi sense buscar concerts m’ha contractat. Tot el que estic fent és
perquè la gent m’ha sentit i m’ha demanat de cantar en més llocs. Estic en els
inicis d’una carrera professional en què ja he debutat en quatre òperes, i ara vaig creant repertori nou perquè he cantat
òperes de manera puntual que s’ajusten més o menys a les meves característiques
vocals amb obres de Rossini i una mica també de Donizetti.
M’estic bellugant per
cantar fora, a l’estranger. Aquesta experiència a Itàlia m’ha ajudat molt. He
actuat en un teatre important, preciós... que té una programació regular i on
hi actuen els més grans. He tingut la sort de poder coincidir amb grans
artistes com ara el director Gianluigi Gelmetti, que és el que em va agafar, i
també amb dues estrelles mundials com són la soprano Patrizia Ciofi i el tenor Giuseppe
Filianoti. Tot plegat m’ha donat molta energia; poder estar al costat de gent
que porta trenta anys actuant a les millors sales del món és tota una
experiència”.
Si
li pregunto des de quan és professional què em respon?
“Si ser professional és
cobrar per cantar doncs ja fa anys que sóc professional, però si és cobrar una
certa xifra per cantar doncs només fa un parell d’anys”.
Quin
és el seu objectiu?
“Sóc molt ambiciós, però
cada vegada crec més en el dia a dia. Anar més enllà és pressionar-te
innecessàriament. Prefereixo pensar en cantar davant el públic oferint el màxim
del meu rendiment.
Durant un any m’he proposat cantar en teatres fent moltes
funcions, si pot ser a l’estranger, amb un nivell alt. Si algun dia canto al
Liceu o a Londres, o a Nova York, serà conseqüència de tot aquest treball.
A
més, en aquest món de l’òpera hi intervenen molts ingredients com el component
atlètic, el muscular que requereix un desenvolupament progressiu, de
mica en mica.
“Al final l’objectiu és
gaudir cantant. Quan només busques el resultat pots acabar oblidant-te de
gaudir. De vegades et pots obsessionar amb la perfecció. Així és que el meu
objectiu és gaudir cantant en grans teatres del món”.
Qui
l’acompanya en la seva carrera professional?
“Hi ha familiars que estan
al meu costat. Però a nivell vocal per mi és molt important el repertorista italià resident a Barcelona Marco
Evangelisti, especialista en el repertori que faig. Un mateix no se sent la veu i la tècnica és una
cosa molt subtil.
Si vas cantant i cantant pot ser que acabis posant coses fora
de lloc, com ara obrir molt les vocals o no percebre qüestions tècniques que
requereixen supervisió. Per a això em faig sentir per gent propera i em faig
gravar. És un camí que no es pot fer sol. Necessites gent propera que et pugui
dir què és allò que no estàs fent bé".
I
mentalment com es cuida?
“De vegades sí que he
pensat en incorporar un entrenador personal a la meva vida professional perquè
aquest és un ofici amb un alt component de solitud, i un suport emocional pot
sumar. També és veritat que sóc bastant autònom i m’espavilo força bé, tot i que
de tant en tant els familiars també estan al costat".
Qui
són els seus cantants icones?
“Jaume Aragall és tot un
fenomen, i tinc la sort de poder estar en contacte directe amb ell. També m’agraden molt
Giuseppe di Stefano i com no Pavarotti.”
Recordeu que la cita amb l'espectacle Una vetllada lírica és aquest dijous, dia 8 de febrer (2/4 de 9 del vespre, al Teatre Principal de Valls. I com sempre l'entrada és de franc per als joves de fins a 18 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada