diumenge, 4 de febrer del 2018

"El camí de cantant no es pot fer sol"

El tenor Jesús Piñeiro (Tarragona, 1983) actua aquest dijous, dia 8 de febrer, al Teatre Principal de Valls, juntament amb la soprano Sara Bañeras i la pianista Berta Brull. Foto: IOLANDA DOMÈNECH

ANNA ESTALLO / Valls / Tarragona

Jesús Piñeiro va celebrar el seu aniversari al Teatre Bellini de Catània (Sicília). Ho va fer dalt de l’escenari i al costat de dues figures mundials del món del cant com són la soprano Patrizia Ciofi i el tenor Giuseppe Filianoti. Sens dubte, el millor regal que podia tenir.

Piñeiro, que complia 35 anys el 8 de gener, va ser contractat pel director Gianluigi Gelmetti per al rol de Gobin en l’òpera La Rondine, de Puccini.

Després d’un mes i mig a Itàlia, on ha sumat experiència i èxits a la seva carrera professional, el tenor tarragoní es presenta davant el públic de Nits de Clàssics. La seva presència és el principal al·licient de l’espectacle d’aquest dijous, dia 8 de febrer, però no pas l’únic, ja que actuarà al costat de la soprano Sara Bañeras i de la pianista Berta Brull, totes dues ben conegudes pels espectadors.

Com han planificat el concert de Nits de Clàssics?
“D’entrada volíem fer un concert més proper, que no fos de bel canto, per poder arribar al públic que no consumeix òpera. Ho volíem fer des de la sarsuela i la cançó tradicional catalana, aquelles que són de tota la vida i que coneix tothom. Però, finalment, hem combinat els dos gèneres.

Tenim una primera part de cançó catalana i sarsuela amb obres de Mompou, Toldrà o Granados,  i una segona part amb un repertori belcantista.

De fet, nosaltres ens identifiquem més amb la segona part, aquest repertori belcantista de Rossini, Bellini, Donizetti... Així és que sense voler renunciar a això hem volgut afegir un repertori més popular. No ens imaginàvem dues hores d’òpera en un concert.

El gran problema de l’òpera és que ala gent no li sona i quan passa això, de vegades ens tanquem en banda. Pots fer un concert amb grans àries d’òperes d’autors de la magnitud de Donizetti o Puccini  amb una gran complexitat tècnica, però al final és quan interpretes allò que sona, allò que és més popular i conegut,  com per exemple O sole mio, quan la gent embogeix i es posa dempeus.

La segona part del concert, per exemple, inclou una ària d’Il barbieri de Siviglia, de Rossini, que és de gran complexitat, ho té tot!! però estic convençut que molt pocs espectadors dels que hi haurà al Teatre Principal la coneixen. O La sonnambula, de Bellini, que és espectacular".

M’ha costat trobar informació seva a les xarxes socials...
“Jo sóc cantant i tot aquest tema no el domino gaire. Ara tot just m’ho estic plantejant i ja he contactat amb professionals de la Social Media per poder obrir-me perfils en diferents xarxes socials. De moment he anat cantant, treballant i no li he donat importància”.

De què es coneixen vostè, la Sara Bañeras i la Berta Brull?
“Amb la Berta ens coneixem perquè ella també és de Tarragona, tenim amics en comú. Amb la Sara ens vam conèixer a Siena en una masterclass que feia la Renata Scotto. Dos anys després vam coincidir de nou a Alemanya en una altra masterclass amb el Lorenzo Regazzo i poc després vam tornar a coincidir a Òpera Jove, on a ella la van seleccionar en el paper de soprano i a mi en el del tenor. Tenim unes veus que es complementen molt bé juntes”.

Hi ha complicitat entre la Sara Bañeras i vostè?
“Absolutament. Això és molt important. No només es tracta de fer bé la part vocal, la part interpretativa també és part de l'èxit. En un duet estàs dient moltes coses i si mires a uns ulls on no hi ha un receptor que et correspongui el resultat pot ser mediocre. El cant no només són notes, són emocions i necessites fer-les arribar al públic.

El programa que portem té un alt nivell, sobretot la segona part. Un professional de l’òpera podria pensar que estem sent molt agosarats. És un repertori extrem.

Demana domini del diafragma gran, hi ha aguts i sobre aguts. No hem buscat la comoditat en cap moment. Penso que si tinc la veu per aquest tipus de repertori doncs crec que he d’optar per aquest camí. Buscar coses més fàcils no ens ajudaria gens”.

L’estrenen a Valls aquest repertori?
“Sí, l’hem dissenyat per aquest espectacle. Si veiem que al públic li agrada farem més concerts amb aquest programa”.

En quina fase es troba de la seva carrera professional?
“He començat i vaig cantant. Quasi sense buscar concerts m’ha contractat. Tot el que estic fent és perquè la gent m’ha sentit i m’ha demanat de cantar en més llocs. Estic en els inicis d’una carrera professional en què ja he debutat en quatre òperes, i ara vaig creant repertori nou perquè he cantat òperes de manera puntual que s’ajusten més o menys a les meves característiques vocals amb obres de Rossini i una mica també de Donizetti.

M’estic bellugant per cantar fora, a l’estranger. Aquesta experiència a Itàlia m’ha ajudat molt. He actuat en un teatre important, preciós... que té una programació regular i on hi actuen els més grans. He tingut la sort de poder coincidir amb grans artistes com ara el director Gianluigi Gelmetti, que és el que em va agafar, i també amb dues estrelles mundials com són la soprano Patrizia Ciofi i el tenor Giuseppe Filianoti. Tot plegat m’ha donat molta energia; poder estar al costat de gent que porta trenta anys actuant a les millors sales del món és tota una experiència”.

Si li pregunto des de quan és professional què em respon?
“Si ser professional és cobrar per cantar doncs ja fa anys que sóc professional, però si és cobrar una certa xifra per cantar doncs només fa un parell d’anys”.

Quin és el seu objectiu?
“Sóc molt ambiciós, però cada vegada crec més en el dia a dia. Anar més enllà és pressionar-te innecessàriament. Prefereixo pensar en cantar davant el públic oferint el màxim del meu rendiment. 

Durant un any m’he proposat cantar en teatres fent moltes funcions, si pot ser a l’estranger, amb un nivell alt. Si algun dia canto al Liceu o a Londres, o a Nova York, serà conseqüència de tot aquest treball. 

A més, en aquest món de l’òpera hi intervenen molts ingredients com el component atlètic, el muscular que requereix un desenvolupament progressiu, de mica en mica.

“Al final l’objectiu és gaudir cantant. Quan només busques el resultat pots acabar oblidant-te de gaudir. De vegades et pots obsessionar amb la perfecció. Així és que el meu objectiu és gaudir cantant en grans teatres del món”.

Qui l’acompanya en la seva carrera professional?
“Hi ha familiars que estan al meu costat. Però a nivell vocal per mi és molt important  el repertorista italià resident a Barcelona Marco Evangelisti, especialista en el repertori que faig. Un  mateix no se sent la veu i la tècnica és una cosa molt subtil. 

Si vas cantant i cantant pot ser que acabis posant coses fora de lloc, com ara obrir molt les vocals o no percebre qüestions tècniques que requereixen supervisió. Per a això em faig sentir per gent propera i em faig gravar. És un camí que no es pot fer sol. Necessites gent propera que et pugui dir què és allò que no estàs fent bé".

I mentalment com es cuida?
“De vegades sí que he pensat en incorporar un entrenador personal a la meva vida professional perquè aquest és un ofici amb un alt component de solitud, i un suport emocional pot sumar. També és veritat que sóc bastant autònom i m’espavilo força bé, tot i que de tant en tant els familiars també estan al costat".

Qui són els seus cantants icones?
“Jaume Aragall és tot un fenomen, i tinc la sort de poder estar en contacte directe amb ell. També m’agraden molt Giuseppe di Stefano i com no Pavarotti.”


Recordeu que la cita amb l'espectacle Una vetllada lírica és aquest dijous, dia 8 de febrer (2/4 de 9 del vespre, al Teatre Principal de Valls. I com sempre l'entrada és de franc per als joves de fins a 18 anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada