divendres, 9 de febrer de 2018

Retrobaments i debuts en una bona vetllada belcantista al Teatre Principal


La pianista Berta Brull, la soprano Sara Bañeras i el tenor Jesús Piñeiro després del concert que van oferir dijous, dia 8 de febrer al Teatre Principal de Valls dins del cicle Nits de Clàssics.
 Foto: JOAN GASULL

Text: ROMAN GALIMANY / Valls
Amb molt bona concurrència de públic de Valls i Tarragona, hem assistit a un concert líric molt digne i amb moments brillants. L’espectacle significava el retorn a Valls de la soprano Sara Bañeras i la presentació del tenor Jesús Piñeiro, acompanyats per la pianista  Berta Brull.
La primera part la conformaven obres d’autors catalans de la primera meitat del segle passat: cançons catalanes i fragments de sarsuela. La segona part estava dedicada a duos i àries d’òpera, essencialment, belcantista de Gaetano Donizetti, amb alguna concessió al verisme.  
Sara Bañeras, tot i la seva joventut, és una gran especialista en aquest gènere, administrant amb elegància i expressió una veu homogènia, construint el fraseig amb naturalitat i intensitat, sobretot en les cançons de la primera part – Toldrà i Granados - , on la vàrem veure més  còmode, exhibint uns fiatos molt ben resolts. 
La seva interpretació va ser el que es pot esperar d’ella en aquests moments tant emmelats que viu professionalment, és a dir un excel·lent fraseig i una dicció impecable, cantant amb gust i emoció les seves àries, - Regnava nel silenzio -, amb amplis mitjans sonors, des de la tendresa del seu Maig inicial, donant expressivitat sonora, fins a la desesperació de la Lucia, un cant molt matisat, expressiu, amb força, i amb facilitat per a l’agut que en tot moment va estar plenament en el personatge. Sara Bañeras es troba en un moment ascendent de la seva carrera on, sens dubte, perfeccionarà els passatges de coloratura. Brillant. 
El tenor Jesús Piñeiro, actuava per primera vegada a Nits de Clàssics, i el resultat va ser positiu. Va agradar als espectadors, o almenys així ho van manifestar, tant amb aplaudiments com en les tertúlies post concert. Piñeiro té una veu ben afinada i amb un timbre molt bonic de tenor líric, tot i no tenir una projecció excessiva que, en alguna ocasió, va fer que se’n ressentís algun legato.
A Jesús Piñeiro el veiem molt segur en les cançons catalanes de la primera part, sobretot en el duet de Cançó d’amor i guerra i  també amb Donizetti. El públic es va entusiasmar amb l’ària de La fille du regiment, sempre present en el repertori dels gran tenors lírics, i que va resoldre de manera digne i brillant, exhibint tots els aguts de la partitura. Piñeiro té bon estil i bona tècnica amb facilitat per a emetre aguts. Si es decideix per una emissió més forta conformarà totes les qualitats d’un gran tenor.  
Sens dubte, que una part de l’èxit d’aquest concert ha estat per l’excel·lent pianista i concertadora de gran qualitat.  Coneixedora de les veus, preparada per  a les diferents variacions que comporta la partitura. Interpretant exactament tots els moments emotius de cada obra. Tempi excel·lents i sempre atenta a tots els canvis  que ofereix la partitura. Un luxe.
Per concloure el concert van interpretar el Brindis de La Traviata. Un concert que va agradar i satisfer tothom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada