 |
| La pianista Berta Brull, la soprano Sara Bañeras i el tenor Jesús Piñeiro després del concert que van oferir dijous, dia 8 de febrer al Teatre Principal de Valls dins del cicle Nits de Clàssics. Foto: JOAN GASULL |
Text: ROMAN GALIMANY / Valls
Amb molt bona concurrència de públic de
Valls i Tarragona, hem assistit a un concert líric molt digne i amb moments
brillants. L’espectacle significava el retorn a Valls de la soprano Sara
Bañeras i la presentació del tenor Jesús Piñeiro, acompanyats per la pianista Berta Brull.
La primera part la
conformaven obres d’autors catalans de la primera meitat del segle passat: cançons
catalanes i fragments de sarsuela. La segona part estava dedicada a duos i
àries d’òpera, essencialment, belcantista de Gaetano Donizetti, amb alguna
concessió al verisme.
Sara Bañeras, tot i
la seva joventut, és una gran especialista en aquest gènere, administrant amb
elegància i expressió una veu homogènia, construint el fraseig amb naturalitat
i intensitat, sobretot en les cançons de la primera part – Toldrà i Granados -
, on la vàrem veure més còmode, exhibint
uns fiatos molt ben resolts.
La seva interpretació va ser el que es
pot esperar d’ella en aquests moments tant emmelats que viu professionalment, és
a dir un excel·lent fraseig i una dicció impecable, cantant amb gust i emoció
les seves àries, - Regnava nel silenzio
-, amb amplis mitjans sonors, des de la tendresa del seu Maig inicial, donant expressivitat
sonora, fins a la desesperació de la Lucia, un cant molt matisat, expressiu,
amb força, i amb facilitat per a l’agut que en tot moment va estar plenament en
el personatge. Sara Bañeras es troba en un moment ascendent de la seva carrera
on, sens dubte, perfeccionarà els passatges de coloratura. Brillant.
El tenor Jesús Piñeiro, actuava per
primera vegada a Nits de Clàssics, i
el resultat va ser positiu. Va agradar als espectadors, o almenys així ho van
manifestar, tant amb aplaudiments com en les tertúlies post concert. Piñeiro té
una veu ben afinada i amb un timbre molt bonic de tenor líric, tot i no tenir
una projecció excessiva que, en alguna ocasió, va fer que se’n ressentís algun legato.
A Jesús Piñeiro el veiem molt segur en
les cançons catalanes de la primera part, sobretot en el duet de Cançó d’amor i guerra i també amb Donizetti. El públic es va
entusiasmar amb l’ària de La fille du
regiment, sempre present en el repertori dels gran tenors lírics, i que va resoldre
de manera digne i brillant, exhibint tots els aguts de la partitura. Piñeiro té
bon estil i bona tècnica amb facilitat per a emetre aguts. Si es decideix per
una emissió més forta conformarà totes les qualitats d’un gran tenor.
Sens dubte, que una part de l’èxit
d’aquest concert ha estat per l’excel·lent pianista i concertadora de gran
qualitat. Coneixedora de les veus, preparada
per a les diferents variacions que
comporta la partitura. Interpretant exactament tots els moments emotius de cada
obra. Tempi excel·lents i sempre
atenta a tots els canvis que ofereix la
partitura. Un luxe.
Per concloure el concert van
interpretar el Brindis de La Traviata. Un concert que va agradar i
satisfer tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada